Dia: 11 de desembre de 2019

Júlia Barcons Antunes_3r C EA Segona Ensenyança d’Ordino
Estimat destí, et desitjo el pitjor que li pot passar a una persona tan innocent com jo. Espero i desitjo que moris si no és que ja estàs mort. Ah, sí, també volia donar-te les gràcies, gràcies per tot el que he hagut de passar per voler acompanyar una persona, tan dolça, tan agradable, tan empàtica i tan divertida com innocent. La culpa la tens tu per torturar-la constantment i diàriament, t’odio amb tota la meva força perquè per tu ha patit, per tu ha lluitat, per tu s’ha suïcidat. No sé si arribaré a perdonar-t’ho algun dia, però repeteixo que espero i desitjo la teva mort. No tornis mai més. Adeu i per sempre, odiat destí.

Filipe Abalada Gonçalo _3r C EA Segona Ensenyança d’Ordino
Ara mateix estic fent un examen de mates, no puc més, és molt difícil, m’estic atabalant, vull que pari el temps. De sobte, tanco els ulls i quan els torno a obrir tothom està quiet. No pot ser, s’ha aturat el temps! Però tinc un dubte. Com es para el temps? He d’escriure coses per després veure si és veritat. Llavors sento un soroll, vaig cap a la porta, hi ha molta gent, tots quiets. No pot ser, no m’ho puc creure, soc l’únic despert. Però de sobte veig una ombra i li pregunto qui és. Em respon que és la meva mare i em diu que respecti perquè em respectin. Potser estic somiant? No, no estic somiant, m’estic a punt de morir.