El destí

Júlia Barcons Antunes_3r C EA Segona Ensenyança d’Ordino
Estimat destí, et desitjo el pitjor que li pot passar a una persona tan innocent com jo. Espero i desitjo que moris si no és que ja estàs mort. Ah, sí, també volia donar-te les gràcies, gràcies per tot el que he hagut de passar per voler acompanyar una persona, tan dolça, tan agradable, tan empàtica i tan divertida com innocent. La culpa la tens tu per torturar-la constantment i diàriament, t’odio amb tota la meva força perquè per tu ha patit, per tu ha lluitat, per tu s’ha suïcidat. No sé si arribaré a perdonar-t’ho algun dia, però repeteixo que espero i desitjo la teva mort. No tornis mai més. Adeu i per sempre, odiat destí.