Dia: 23 de desembre de 2019

Andrea Màrquez Adran_4rt C Col·legi Anna Maria Janer

Em desperto, esmorzo i surto cap a la feina. Treballo tot el dia. I arriba l’hora de dormir.
Em desperto, esmorzo, i no surto. No vaig a treballar. Algú a la porta m’ho impedeix. És aquell home gran que veig cada dia, a totes hores, però a qui mai no faig gaire atenció.
Passa el temps i l’home cada dia es fa més proper. Se’m desperta una certa curiositat que fa que l’investigui.
S’acosta el meu aniversari i aquella mateixa vigília trobo el sospitós individu assegut a la meva butaca, amb un regal a la falda, amb el meu nom com a destinatari.
I ara me n’adono. Em miro al mirall i jo també sóc una dona gran, i aquell home és el meu marit!

Pol Estany Obiols_4rt C Col·legi Anna Maria Janer

Ningú coneixia les causes d’aquella malaltia. El que més m’angoixava era el fet de no saber les conseqüències. Fos el que fos, l’únic que sabia era que el meu millor amic restava immòbil en un llit, connectat a una infinitat de màquines. En aquella sala, el patiment i el dolor s’apoderaven del meu cos a un ritme frenètic i vertiginós. La meva vida no tenia cap mena de sentit. I de sobte aquella màquina va deixar d’emetre aquell so i va traçar una línia ben recta. Llàgrimes glaçades. En Joan ho era tot, i ara m’abandonava. I jo només pensava a tornar-lo a veure. I seria aviat. La vida és curta i fugaç com un obrir i tancar d’ulls.