Dia: 27 de desembre de 2019

Isidora Politte_3ème B LYCÉE COMTE DE FOIX

La mort és curiosa i realment misteriosa. Ningú no en sap gran cosa, només que a tothom li arriba en algun moment donat. Hi ha gent que creu que hi ha una altra vida després de la mort, i d’altra que creu que caiem en un somni profund del qual no despertarem mai més. És increïble com ens afecta la mort d’un ésser estimat. Sofrim tant que ens deixa un buit que no es tornarà a omplir mai més… La mort és com un lladre: ens roba el que més estimem al món i no ens ho torna mai. Com la superem? Per a mi és l’experiència més dura que existeix. És molt difícil acceptar que no tornaràs a abraçar, ni tocar, ni besar aquella persona.

Perrine DETCHEVERRY_3ème B LYCÉE COMTE DE FOIX

Estic aquí asseguda sota un gran arbre, amb aquesta calor no ens permet exposar-nos al sol. Al meu costat hi ha asseguda la persona que ho és tot per a mi al món: el meu pare, que tant estimo. Estem menjant els entrepans que hem preparat junts i ara anem a passejar. Sentim els ocells que canten. De sobte, sento un soroll diferent i em desperto. La porta de la meva habitació s’està obrint. És la meva mare, que ve a despertar-me. Se m’atansa i em pregunta com he dormit. Li demano on és el meu pare, però em mira de manera estranya i em demana què estic dient. Ràpidament m’adono del meu error i li responc: “He somniat…”