Dia: 13 de març de 2020

Laura López Dos Santos_3r B Col·legi Sant Ermengol
Estic nerviosa. No puc pensar. Em suen les mans. Se’m talla la respiració. No em puc moure. Cada vegada que el veig em col·lapso. El meu cor batega més i més ràpid quan ell s’acosta. Què he de fer? Tinc por. I si em rebutja, i si es burla, no paro de pensar què podria passar si expresso els meus sentiments. És, simplement, impossible. Llavors penso en el ridícul que podria fer davant d’ell, torno cap enrere i no avanço. Però sento la veu de la persona que més estimo i trobo a faltar: l’àvia. “No tinguis por de fer un gran pas. Mai permetis que la por et digui què has de fer. Arrisca’t per assolir els teus èxits.”

Roger Majoral Ramoneda_3r B COl·LEGI SANT ERMENGOL
Era una tarda de primavera, estava caminant per un camp, on els pètals de les flors em tocaven les mans, recordant aquells bons moments que havíem compartit junts.
Em vaig asseure en una roca que estava a primera línia d’aquell llac tranquil, on veia reflectida una cara destrossada i un cor partit.
De sobte, vaig veure un peix daurat que va passar tot just davant meu. I jo, tot encuriosit, no vaig dubtar ni un segon i el vaig seguir. No sé com, però quan me’n vaig adonar, el peix havia desaparegut. Vaig aixecar el cap i vaig veure una figura humana que es banyava. Potser és ella? No ho sé, però no me la puc treure del cap…