Alexandra Pereiro _3ème G lycée comte de f oix
Estava fent un gran esforç. No podia més. Sabia que després d’allò no aguantaria res més. Vaig anar a buscar la força dins el racó més profund del meu ésser. En una fracció de segon, tot es va aturar. Vaig caure. El meu cor anava a cent per hora. Notava la neu. Era una sensació molt agradable perquè, després de tant remar, de tant forçar les meves cames, aquella molècula tan suau i tan peculiar em relaxava, em feia sentir feliç. El meu entrenador i els meus companys d’equip em van venir a buscar. Em van felicitar i abraçar, però jo no sabia què estava passant. El meu entrenador m’ho va explicar: “ETS CAMPIONA DEL MÓN.”