Dia: 17 de maig de 2020

Paula Mortés _3r B EA 2a ensenyança d’ordino

El més difícil és mantenir l’esperança. Un cotxe negre de quatre portes s’apropa cap a nosaltres. Les llums fan que perdi la visió de tot el que passa a l’exterior, em centro només en el cotxe. Sento el derrapatge i el grinyol dels pneumàtics que perden el control tot apropant-se a nosaltres. Les mil·lèsimes de segons passen, gairebé no ens queda temps. “Mama, t’estimo”, repeteix el meu cap una i una altra vegada. Miro a la meva mare i contemplo la seva expressió, senzillament aterrada. Sense preocupació, sostinc la seva delicada i tremolosa mà. El temps s’acaba. 3, 2, 1.
És realment difícil assumir la realitat.

Nàdia Mariño _3r B EA 2a ensenyança d’ordino

Entro a l’institut. Continuen els comentaris en veu baixa, i lluny veig com un grup d’innombrables tornen a guixar el meu armariet; “Les ties van amb tios, no amb ties.” Odio aquesta societat. Em sento sola en aquest món. Estic sola. Sona el timbre, tothom entra a classe. Tot transcorre amb “normalitat”. Silenci. Entra una noia que no havia vist mai, seu al meu costat i em somriu. Passen els dies i es fa amiga meva. M’enamoro pensant que és diferent. Em declaro. Error. Les burles augmenten, la meva amiga es torna enemiga. Tot es fa més insuportable. Obro l’aigua. Conto fins a tres. Començo a perdre la noció del temps.