Dia: 9 de gener de 2022

Uriel Kokor Galván_3ème E Lycée Comte de Foix

Les muntanyes són molt boniques, la sensació més bonica és quan en puges una i, de mica en mica, et vas cansant, però, quan arribes al pic i sents el vent a la cara, veus altres muntanyes i parròquies, et sents magníficament. Et sents com si haguessis fet l’impossible, com si ningú més hi hagués pujat, una sensació especial que només passa quan ets dalt. El millor és pujar acompanyat per la família, els amics o amb els de les colònies, gaudeixes del pic tot content i cantant, somrius… Permetent millorar i fortificar unions; aquesta sensació és encara millor que la d’abans. Les muntanyes són una manera de fer-te sentir molt millor.

Alana Barragan Pascuet_3ème E Lycée Comte de Foix

El vent acariciava les meves galtes i feia ballar el meu cabell. La pols del terra s’aixecava a cada galop del meu cavall blanc. Anàvem pel bosc sense cap destinació fi. De cop, de lluny, es veia un prat d’un color verd viu. El cavall va començar a anar més i més ràpid. A l’arribar en aquell camp, el sol em donava de cara, en el cel no es dibuixava cap núvol, vaig sentir com el cavall relentia el seu pas. De sobte, es va parar en mig del prat. El meu cor bategava de felicitat i els meus pulmons s’omplien de màgia i no d’aire. Vaig inclinar-me cap endavant per abraçarlo i fer-li saber que jo sentia el mateix que ell, la llibertat.