Dia: 13 de gener de 2022

Laura Martínez_1ère PROAGORA Lycée Comte de Foix

Era un dia de platja, feia molta calor i les ganes em van empènyer cap a l’aigua, l’aigua era gèlida però agradable alhora. M’allunyava mar endins, fins que l’única companyia era el moviment del mar. Relaxada amb els meus pensaments, vaig notar un ràpid moviment que em va sorprendre. Em vaig alarmar i vaig mirar embogida per tot arreu, intentant buscar la raó del moviment, però no vaig percebre res. De sobte vaig notar com una cosa viscosa m’agafava el turmell fortament. Amb moviments bruscos vaig intentar fugir desesperadament tot cridant per captar l’atenció d’algun banyista. No tenia escapatòria i el mar em xuclava més endins…

Arantxa Solano_1ère PROAGORA Lycée Comte de Foix

Una notícia acaba de canviar la meva vida. Entro a casa amb els ulls plens de llàgrimes. La mare m’agafa la mà amb força, escolto el seu plor. El meu cor es comprimeix quan veig l’avi mirant la foto de l’àvia amb nostàlgia i tristesa. El meu pare sempre m’ha dit que he de valorar les coses mentre les tinc, i finalment he entès les seves paraules. No hi haurà més nits plenes de contes, ni consells vora el foc, ni petons plens d’amor. L’àvia ha marxat quan més la necessitava, l’únic record que em queda d’ella és l’anell que l’avi va regalar-li. Les nostres vivències romandran dins del meu cor per sempre més.
T’estimo àvia.