Leire Domínguez_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
Ell sempre havia volgut ser una formiga, perquè sempre estaven acompanyades, inclús amb els del seu voltant. Perquè sempre s’ajudaven entre elles i tenien algú sobre qui recolzar-se. Però uns anys més tard, va entendre que no es tractava d’això. Es tractava més de ser com una papallona. De ser única, de no trobar ningú com tu. De no haver de dependre de ningú per a poder estar bé, per a poder gaudir dels millors moments. Que no havia d’estar sempre acompanyat, que la companyia d’un mateix fos més que suficient, de no tenir la necessitat de recolzar-se sobre ningú sinó tenir la suficient força per fer-ho tu sol.