Dia: 24 de gener de 2022

Martín Cañada Barrera_3r Col·legi Sagrada Família

Ja fa dos dies des que ens vam estavellar contra els Alps, però semblen dues setmanes. Haver sobreviscut deu haver estat un miracle, ja que l’avió estava totalment destrossat i tots els meus companys eren morts. Portava quaranta-vuit hores sense poder dormir i gairebé ni menjar. Començava a patir hipotèrmia, degut a la temperatura quasi polar i a la neu que em mullava els peus i les cames, produint-me una terrible sensació de congelació. L’única esperança que tenia era que, per gràcia divina, trobés algun senyal de civilització, com un avió, un helicòpter, una carretera… Però no, continuava igual de sol que feia dos nits. Moriria.

Andrea Fernández_3r Col·legi Sagrada Família

Què és? Tots en tenim un concepte. Però és cert? I si ens equivoquem? La solitud és un sentiment de tristesa o enyorança cap a algú  o quan estem sense companyia. Molts cops ho veiem com alguna cosa dolenta. Quan veiem una persona sola pensem que no té amics, que està marginada o està trista. I si vol estar sola? Per conèixer-se, per trobar-se o simplement perquè li agrada. La solitud també pot ser bona; pot ser pau, tranquil·litat… El problema és quan et sents sol però estàs envoltat de gent i sents que no encaixes, simplement estàs allà per estar. L’únic que vols és plorar. Aquí és on està el problema. I sembla que ningú se n’adoni.