Nico Pérez_3r A EA 2A Ensenyança Santa Coloma
Sempre havia pensat que estaria sol, com aquells altres nens que m’envoltaven. Aquell dia començava un nou viatge. Després d’esmorzar, vaig agafar les meves coses i vaig sortir d’aquella casa. Uns minuts més tard estava en un avió en direcció a Espanya. A mig vol, l’avió va patir turbulències. Alguns passatgers van cridar i jo em vaig posar molt nerviós. No sabia a qui mirar, no coneixia la gent que m’acompanyava i vaig reaccionar tancant els ulls i posant-me a plorar. De sobte, vaig sentir com les mans dels meus pares adoptius estrenyien les meves, fent-me sentir acompanyat i segur. Des de llavors, mai més m’he tornat a sentir sol.