Dia: 22 d'abril de 2022

Noelia Acosta Vásquez_4t B COL·LEGI MARE JANER
Sentir-se sol al món. Sense ningú, en uns instants llargs. Pensar que t’ha deixat és sentir un buit dins teu i no saber com omplir-lo. Recordar tots els moments és pensar en tot allò que no vas poder dir-li i que mai més podràs. Ni tocar-lo, ni sentir-lo. Viure la pèrdua és recordar com cau, i és recordar el seu cos estirat a terra sense vida. Segueixo veient-lo en pau. Tranquil, sense que ningú el molesti. I segueixo escoltant les sirenes de l’ambulància. I recordo tot el que fa un moment acaba de passar. Si no m’hagués enfadat i hagués pogut controlar les meves emocions, possiblement, no l’hauria precipitat per aquell penya-segat.

Xavi Celades Vila_4t B COL·LEGI MARE JANER
Esgarrifança, alegria, tristesa… Sentiments que se senten en endinsar-te en un guió. Viure’l, sentir-lo. Moments de tensió, d’eufòria; d’altres de ràbia, fins i tot d’odi. Ser tu i la pantalla. La mires amb concentració, captant tots els detalls sense deixar-te’n cap ni un. El volum està alt, molt alt, i això fa que t’hi endinsis encara més. Veus el teu personatge preferit, i li analitzes cada detall: com va vestit, com va pentinat, la forma de ser… T’inspires en el seu estil. Arribes a l’escola l’endemà, i comentes amb els companys cada escena i cada sentiment viscut des de la butaca de les dolces crispetes de la pantalla gran.