Companyes d’habitació

Pilar Segalàs Ebri_3r  Col·legi Sagrada Família (EDICIÓ 2021-2022)
Ahir, en adonar-me que havia malgastat quasi tota la tarda jaient, com un llampec vaig tancar-me a l’habitació amb l’objectiu d’acabar els deures el més ràpid possible. En asseure’m, vaig veure una petita taca negra a la paret i, sense pensar-ho, vaig amorrar-m’hi per distingir què era… i allò era una aranya! No podia perdre temps i li vaig proposar un tracte: “Miri, senyora aranya, vostè no vol acabar escabetxada, i jo, ni ganes ni temps en tinc. Si li sembla bé, serem companyes d’habitació temporalment i respectarem els nostres respectius espais.” I el petit aràcnid s’encaminà lleuger cap a la seva fina i enganyosa teranyina.

La desgràcia d’un esportista

Laia Roig Torcuato_3r  Col·legi Sagrada Família (edició 2021-2022)
Hi havia la Maria, era una nena que vivia a Andorra i tenia catorze anys. Era professional amb el telemarc, un esport que requereix molta preparació física. Un dia la Maria va anar a Baqueira a fer una competició i per desgràcia va tenir un accident a la competició, es va trencar el menisc i els metges de pistes la van enviar a l’hospital i la van haver d’operar. Al cap d’una setmana de vigilància li van donar l’alta i la van enviar a Andorra a fer la recuperació i tot això. En arribar a Andorra en tenir la primera cita amb el fisioterapeuta la Maria li va preguntar si podria tornar a esquiar i ell li va dir que ho veia difícil.