Dia: 5 de novembre de 2022

Marc Gríful Lara_3 B Col·legi Sant Ermengol
Una noia de Brooklyn passejava cada dia per davant del llac. Sempre s’aturava a donar pa als ànecs. De petita hi anava sovint amb el seu pare, però ell va morir quan tenia tan sols sis anys. Des de llavors hi anava sola, però notava que ell, el seu pare, sempre anava amb ella. No era mentida, sempre la perseguia un home sospitós, tot i que ella no ho sabia. Que estrany, l’home tenia una jaqueta marró, un barret negre i pantalons texans; la mateixa roba que tenia el seu pare abans de morir.
Un matí, l’home ja no hi era.
Un barret flotava al mig del llac. L’home sospitós surava a l’aigua. Li va treure el barret: era el seu pare.

Gisela Gras Joval_3 B Col·legi Sant Ermengol
Tenia tantes ganes de veure’l… “Tinc ganes de veure’t”, (aquest va ser l’últim missatge enviat per l’Alba).
Amb tota la sabata xopa vaig continuar. Aquella ombra misteriosa anava darrere meu. Portava mesos esperant aquell moment. Per fi veuria l’Alba de nou.
Em posava nerviosa; a cada passa, l’ombra també en feia una. Només volia retrobar-me amb ell. L’Alba sempre era puntual, però jo ja portava mitja hora esperant-la. Per què em perseguia? Em trucava algú. Vaig despenjar i només vaig temps de cridar. Vaig trucar-li. Quan va respondre’m, només vaig sentir un crit seu i em penjà. L’única pregunta que em feia era: la tornaria a veure?