Cristina Prieto Pons_3r C COl·LEGI MARE JANER
Més d’un any que et conec i cap contacte tenim, recordo quan ens vam conèixer en aquell telecadira. En baixar una abraçada em vas demanar i des d’aquell moment et vas fer com un germà gran per a mi. Parlàvem dia rere dia, tant a l’escola com per les xarxes socials. Vas començar a tenir un gran sentiment cap a mi i jo cap a tu. Els mesos passaven i la connexió s’anava perdent igual que la il·lusió i l’emoció de parlar-nos. A poc a poc tot marxa i no en queda res. Només et puc donar les gràcies. Ara sí, ja no queda temps, et toca començar un nou camí tant sol com acompanyat. Fins aviat amic, espero que siguis feliç allà on siguis.