Ada Puerta_3ème J Lycée Comte de Foix
Aquell primer dia de febrer érem dos desconeguts, sense cap història ni records… No sabia si senties el mateix… Em feies sentir coses que no havia sentit abans. Vam intentar-ho, i va funcionar, però tot allò que comença, acaba i res és per sempre. Ara res és igual, ja no em desperto amb el teu missatge ni me’n vaig a dormir amb ell. Mai se m’oblidaran tots aquells mesos al teu costat. Encara que estiguem amb una altra persona, jo no puc oblidar-te i no té sentit que solament jo em senti així. Cada vegada que et veig segueixo sentint alguna cosa i no sé com explicar-ho. Sé que sempre seràs tu i potser no era el moment correcte…