Dia: 30 de desembre de 2022

Ira Albareda Vilaró_3r B Col·legi MAre Janer
Sempre li havia semblat que la vida quotidiana estava massa sobrevalorada. Seguir una rutina, anar a l’escola, practicar l’esport que més li agradava, veure la seva família… eren coses insignificants en la seva vida. Que li parlessin de ser feliç i aprofitar al màxim els petits moments li havia semblat sempre una ximpleria. En aquell moment, mai s’havia plantejat el fet que pogués passar alguna cosa que, d’una forma o d’una altra, li canviaria l’existència. Aquella maleïda malaltia que la va deixar en un llit d’hospital va fer que deixés de veure la vida en blanc i negre i la comencés a veure en els vertaders colors de la vida.

Ares Ballesté Viñas_3r B Col·legi Mare Janer
Recordo quan et van diagnosticar la malaltia. Tu estaves acollonida (normal) però jo ho estava tant o més. Recordo les nostres cares de preocupació, algunes llàgrimes i alguns insults. Recordo quan et van ingressar a l’hospital i jo venia a veure’t cada dia. Ens passàvem hores parlant de les nostres coses. Recordo les teves expressions de fàstic quan les infermeres et portaven el sopar, i les nits que ens quedàvem fins tard mirant el programa que tant ens agradava a la televisió de la teva habitació. Recordo cada petó, cada abraçada. Però el que em serà impossible d’oblidar és el moment en què vaig haver de deixar tot això enrere.