Mes: abril de 2023

En la banqueta

per

Laia Martínez_4t  Col·legi Sagrada Família

Quan vaig arribar, jo era un tap de suro i, a més, sud-americà. Els meus nous companys parlaven tots català i jo no els entenia. Va ser molt dur integrar-me, però, a poc a poc i amb molt d’esforç, vaig aconseguir fer-me un forat en l’equip, i ara, per fi, soc aquí: sé que aquest partit serà decisiu per al meu futur. Si surto al camp, avui podré demostrar el que puc fer, podré començar una carrera fulgurant i em podré dedicar per sempre a la meva passió: el futbol. Ara és la meva, anuncien una substitució… Espero impacient que pronunciïn el meu nom… «Messi», sento dir. I continuo esperant en la banqueta. Potser al pròxim partit…

A les portes del cel

per

Jana Mitjana_4t  Col·legi Sagrada Família

Sento un so, em talla la respiració. Apago el despertador, que fa la mateixa melodia un cop darrere l’altre, sense pausa. Aquest so et perfora el cervell. Em frego els ulls, miro el mòbil i veig a la pantalla festa d’inauguració. Quedo estra-nyada, inaugura què? Ignoro aquest fet, em preparo com cada dia. Me’n vaig a esmorzar, no hi ha res, el món està en contra meu. Miro l’hora, uf ja puc estar corrent que si no, no arribo. Agafo el pany de la porta i sento el buit. Obro els ulls, estic als núvols, cada cop agafo més velocitat. L’aire em dona cops per tot el cos. No s’acaba mai, és infinit. La vida es redueix en un nom i un cognom.

Quan menys t’ho esperes

per

Nolwenn Brard Kestens EA Segona Ensenyança de Santa Coloma
Eren les 7 del matí, sortíem de casa, agafem el cotxe i amb ambient dins del cotxe baixàvem cap a Lleida. Arribem al pavelló atresorades, anem de pressa a escalfar, tornem al vestidor, ens fiquem el mallot i a correcuita tornem cap a pista. Dos minuts abans de competir, ja tens els nervis i les papallones dins la panxa. L’angoixa no deixa concentrar-me i, dos segons més tard, sento el meu nom per megafonia. És el meu moment, em repeteixo al cap una i altra vegada. Tornant de Lleida, la meva mare cansada conduïa i jo i la meva amiga adormides del cansament, va ser una distracció de ma mare quan em vaig despertar dins d’un hospital.

El lladre

per

Aritz Oyaga González_3r E EA Segona Ensenyança de Santa Coloma
El pobre Cocchino vivia en un petit ranxo, amb escasses pertinences, i, per tant, no es prenia la molèstia de tancar amb clau a les nits la porta. Un cop, al mig de la nit, va entrar un lladre i va anar dret a l’habitació on Cocchino estava dormint. El lladre, a la foscor, es va posar a temptejar amb les mans buscant alguna cosa per robar. En sentir-ho, Cocchino li va dir:
–Quant m’alegraria que trobés de nit el que jo no aconsegueixo trobar de dia.

El relat per al Diari

per

Yànic Andaluz Sin_3ème D Lycée comte de foix
Un dia de col·legi com els altres pensava que anava a fer classe i em van fer escriure un relat que havia de ser publicat al Diari d’Andorra. Al principi no en tenia ganes, bé continuo sense tenir-ne però ja que ho he de fer, aprofito per parlar-ne. Quan vam arribar a classe, ens van portar a una sala amb ordinadors. Al principi tampoc sabia què dir; llavors vaig decidir parlar de com vaig arribar a escriure aquest microrelat. No sé tampoc si ho llegirà gaire gent, però bé m’és igual. Sincerament ho he fet per tenir una bona nota i prou. A veure, tampoc és que m’hagi aplicat gaire, però així ja no em molestaran més i feina feta.

1

Dissabte

per

Tomás Gea Doonan_3ème D Lycée comte de foix
Em desperto, miro el mòbil, em dutxo, em vesteixo, esmorzo, em rento les dents, faig el llit, netejo l’habitació, vaig a hoquei, el meu equip preferit són els Toronto Maple Leafs, vaig als castells, dino, quedo amb amics, toco la guitarra, jugo a videojocs, m’agrada eu4 i Rome total war, escolto música, les meves bandes preferides són Led Zeppelin i Oasis, faig els deures, sopo, passo una mica de temps amb la família, miro una pel·li, vaig a veure el futbol amb el meu pare, el meu equip preferit és el Barça, arribo a casa, em rento les dents, miro el mòbil una mica i me’n vaig a dormir.

Canvi

per

Álvaro Mestra_3r A Col·legi mare janer
Néixer en la foscor em va condicionar el futur. Acostumat al silenci i viure sota terra va transformar la meva ànima, però això no era el que volia. De sobte la meva vida es va convertir en un viatge d’il·lusions i aventures que em permetria trobar la meva essència. Durant aquest viatge vaig aprendre a il·luminar el meu cor i deixar enrere aquella foscor d’on vaig aparèixer. Van ser molts els quilòmetres recorreguts, moltes les experiències viscudes. Sense buscar, vaig trobar la persona que m’enamoraria, però a qui en aquell moment no vaig dir el meu secret. Resulta estrany, però és que jo, Llucifer Morgnistar, soc el diable.

Els centímetres

per

Gerardo Vizmanos Alegre_3r A Col·legi mare janer
Una colla de nens de Nova York es van endinsar al bosc esperant trobar un tresor amagat quan, de cop, va aparèixer un fum gris. Hi havia algú dins, i els va proposar: “Podeu demanar els diners que vulgueu, però a canvi vull un centímetre de la vostra altura per cada 100 $.” Es van quedar parats, el primer nen, amb por, va demanar 100 $ i l’home l’hi va entregar i el nen va perdre 1 cm. Tots van quedar parats, van començar a demanar-ne, 200, 300, 500… fins que un nen va demanar-ne 50.000 $, pensant que l’home de dins del fum gris no l’hi entregaria. Al cap d’uns instants, només hi havia 50.000 $ i del nen no se’n va saber res més.

L’historiador

per

Biel Hernández López_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
Un dia, a les 7.30 del matí, un explorador que estava observant un mapa es va adonar que podria haver trobat un tresor que els historiadors portaven molt temps buscant. Ràpidament va agafar el cotxe i es va dirigir cap a la suposada localització. Un cop va arribar al punt exacte, es va adonar que realment sí que estava allà, però algú ja s’havia avançat i l’havia agafat. Ell se’n va anar molt decebut. Quan va arribar a casa i va encendre la televisió, va veure que el tresor s’havia trobat aquell mateix dia i que el dia següent es podria anar a veure. Es va sentir molt desafortunat, però a la vegada content per tenir-lo al seu país.

Capità Àtom

per

Bruno Samir Hadid Rodríguez_3r B EA Segona Ensenyança d’Encamp
Una nit freda, un satèl·lit dispara un raig que va directe a la Terra i cau justament a sobre d’un noi lluitador de lluita lliure. Quan el llamp impacta, li provoca l’habilitat de supervelocitat. Quan arriba a casa, li agafa gana i menja albergínia, però no se li posa bé i comença a vomitar.
L’endemà al matí s’adorm, però utilitza el seu poder i arriba a la feina en un tancar i obrir d’ulls. Aleshores comença a fer servir aquest poder per coses absurdes. Un dia es torna a adormir, confiant en el seu poder, surt corrent, però arriba massa tard i el despatxen. Molt rabiós, es converteix en supermalvat i destrueix la Terra.

Annabelle

per

JORDI BONACHERA SÁNCHEZ_3r C COL·LEGI MARÍA MOLINER

El pare de la nena de deu anys tenia el soterrani tot ple de de nines, les feia ell. Un dia en va fer una i la nena se la va quedar. La tercera nit, com cada dia, la nena dormia amb la nina. La nena es va aixecar a mitjanit i la nina no hi era. La va buscar per tota la casa fins que va arribar al soterrani. Es va tancar la porta i el llum es va apagar, la nena es va espantar, es va encendre el llum, i allí va veure la nina amb la mare de la nena. La mare estava morta al costat de la nina. Quan el pare va arribar va trobar la família morta i la nina no hi era. Va dir que aniria a buscar la nina i destruir-la perquè tot s’acabés.

El que fa la guerra

per

DONATO JOSÉ PAGLIA_3r C  Col·legi María Moliner

Vladimir Bolhock era a casa seva quan els americans van iniciar una guerra amb Rússia. Van bombardejar la seva ciutat; dues hores després, els militars van anar a buscar-lo perquè anar a la guerra era obligatori. A la guerra el soroll era molt fort, només se sentien trets i plors. El Vladimir tenia molta por. Allí es va trobar amb un amic de la infància, que es deia Dimitri. Eren molt bons amics, però els van tirar una bomba i el Dimitri va tirar-se damunt per salvar el seu amic. Després d’això els russos van guanyar i el Vladimir va tornar a casa sol i molt trist, perquè el seu amic i la seva família havien mort.

Sé que ara estàs millor

per

Blanca Sacristán Puig_3r A EA Segona Ensenyança d’Ordino

Dos anys, cinc mesos i tres dies és el temps que fa que no et veig, el temps des del nostre no comiat. El temps ha passat com una nit de tardor que passo mirant com la pluja cau contra la finestra, esperant que el temps passi per recuperar-me. Passo el temps amb aquesta sensació, recordant el teu últim missatge: dient-me com et senties, dient-me que no et senties prou valuós per als altres, dient-me per què ho feies. Encara no ho entenc del tot, em consolo pensant que per a tu va ser el millor, sé que ja no estàs sofrint. M’agradaria abraçar-te i dir-te que per a mi eres suficient, que ho eres tot, que et necessito i que ets increïble.

La veu

per

Mariona Rayo Ribera_3r A EA Segona Ensenyança d’Ordino

Un dia normal el professor feia una classe qualsevol, la classe era avorrida i els alumnes estaven mig adormits. Fins que se’n va anar la llum. Un soroll es va generar dins la classe, però el professor continuava explicant el tema, cosa que va fer que tothom callés. De sobte va sonar un soroll molt fort. Els alumnes van començar a preocupar-se, i en no veure res, per la llum apagada, però sentir el professor que seguia explicant la classe, van callar i van seguir escoltant fins que va tornar la llum. Els alumnes van quedar mirant el terra sorpresos, ja que hi havia el professor desmaiat, però la seva veu seguia explicant la classe.

Entre tu i jo

per

Ramon Serra_3ème J Lycée Comte de Foix

Ja fa quatre anys que convivim junts. Des del dia en què et vaig agafar en braços, fins a aquest últim cop que t’he acariciat, encara sento aquesta felicitat dins meu. Espero que aquest amor entre tu i jo no s’acabi mai, et desitjo un feliç aniversari i que en compleixis molts més. Encara recordo quan vas anar per primer cop al veterinari, estaves molt espantat i fins que et vas despertar després d’aquella operació. Sempre t’hem cuidat molt perquè no et passés res més. Encara que siguis un gat de carrer, sempre vigilaré que mai no et passi res. Fins al dia en què et moris, sempre et recordaré com la millor mascota del món.

El mes de desembre

per

Neu Paris_3ème J Lycée Comte de Foix

Andorra es torna tota blanca, fa més fred. Cada un obre el seu calendari de xocolatines de l’advent. Nadal s’acosta. Obren les estacions d’esquí, uns bons dies de neu, moments d’alegria i de satisfacció per a un mateix, moments per compartir. Arribar a casa, beure’s una xocolata calenta. El 25 de desembre, sopar o dinar de família, depèn de les tradicions de cada una d’elles, sota l’arbre uns regals esperant, també menjar una sopa de galets. Les millors postres: polvorons, neules, torrons… Uns bons moments, records que no s’esborraran mai, riures. Tot plegat, moments de tradicions i valors en família, que reescalfen els cors.

El rellotge de l’àvia

per

ENARA BENITO SORIA_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

La Saioa, una nena de tretze anys, tenia un rellotge a casa que a les vuit sonava i a les deu s’apagava. Un rellotge ben antic, l’herència de la seva àvia. La sort en aquella casa va canviar quan el rellotge va ser col·locat a la paret de la sala. El rellotge era gran i tenia una esquerda quasi invisible en el costat esquerre, que es va fer quan l’àvia va morir.
Ha passat un any, la mare ha tingut un accident de cotxe, el pare es vol divorciar, la família s’està separant i la Saioa ha deixat de menjar. Des que el rellotge va arribar a la casa de la Saioa, tot ha canviat a malament. Ara ella es pregunta si aquell rellotge estarà maleït.

El cercle de la vida

per

Valeria Garcia Prat_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

A tots ens agradaria tenir una infància perfecta, però no sempre és així… En Pau, un nen de 10 anys, vivia amb la seva àvia, ja que els seus pares van morir tràgicament en un accident quan ell era molt petit.
L’àvia sempre l’havia cuidat i educat amb molt d’amor, perquè els pares no ho havien pogut fer. Un dia, però, l’àvia es va posar malalta i en aquell moment es van intercanviar els papers. En Pau procurava ajudar l’àvia en tot. Per sort, era un noi molt espavilat, que estudiava, feia tasques a casa… Deu ser aquest el cercle de la vida en què tot el que tu reps en algun moment ho has de compensar?

Un dia extravagant

per

Pau Gispert Areny_3r C EA 2A Ensenyança Santa Coloma

Aquell dia vaig sentir un soroll estrany, era com un crit esgarrifós i en escoltar-lo vaig pensar a anar a mirar què havia passat, però els crits s’escoltaven cada cop més i també s’escoltava com trencaven plats, finalment vaig decidir mirar què estava passant allà a dins, en una casa que semblava abandonada, plena de pols, gens cuidada. M’estava acostant, però els crits i els sorolls no paraven. Quan ja estava arribant vaig intentar mirar per la finestra, però estava tan brut que no es podia veure res, vaig decidir trucar a la policia, quan va arribar la policia van entrar i van veure que era una pel·lícula. Em van posar una multa.

En qui moment?

per

Anais Mendes Gonçalves_3r C EA 2A Ensenyança de Santa Coloma

Ja han passat setmanes que no parlem, la veritat que és molt dur i cada dia et trobo més a faltar. Tinc l’esperança que tornaràs, però tot tornaria a ser igual i aniríem pel mateix camí, malament. Encara no trobo el problema que vam tenir per acabar així, però sí que és veritat que les teves accions no eren les millors. Cada dia estàvem pitjor, eren discussions diàriament i no trobàvem la manera de fer-nos feliços, però ens estimàvem molt, lògicament pel que dic tòxicament. Fa poc va venir una dona a dir-me per què jo havia deixat les coses d’aquesta manera i jo no entenia res, l’últim que va dir era que t’havies mort.