Arribada

Sebastian Salazar_4t C Col·legi Mare Janer
Un dia gris, gelat, aclaparador, posem rumb cap a una terra a la qual som complets estranys. Pugem al bus, els meus pares esgotats, els meus germans amb aquesta esperança cap al desconegut, i jo, a l’expectativa d’aquesta aventura. En asseure’ns, un grup de persones natives entren a aquest bus parlant un idioma foraster desconegut per a nosaltres. En aquest moment, totes les meves pors comencen a menjar-se la meva seguretat, obren lloc a milers d’interrogants, a tot allò que podria sortir malament. Avui, pensant en aquell dolorós moment que vam viure amb la meva família, m’adono que era cert: després de la tempesta surt el sol.

El pas del temps

Judit Rodríguez Castejón_4t C COL·LEGI MARE JANER
Vivim pendents dels rellotges. Paro, miro el meu fixament i m’adono del temps que passem pensant on anirem de cap de setmana, què estudiarem quan arribem a adults, quants dies falten per vacances i un llarg etcètera. Perdem el nostre dia pensant en el següent. Aterrem al món real! El futur sembla que esborri el present. Imaginem la nostra vida somiada però no fem el primer pas per viure-la. Estem pendents del que arribarà i no gaudim del moment. Nois, deixem la sort de banda! L’endemà no existeix, cada dia hi posem els ingredients de la recepta del futur perfecte. El present té data de caducitat i mai en sabrem les xifres exactes.