Dia: 18 d'abril de 2023

Anna Sandonis_3r C EA 2A Ensenyança Encamp

Entre pulmons, ovaris i estómac, l’espai se’m quedava petit; i d’una entre deu patades vaig trencar el que em protegia. Començava a sentir tactes nous. No recordo imatges, però sí sorolls, i entre plors de la mare, rapidesa i nerviosisme del pare, trucades pel mig i lliteres d’hospital, després d’hores d’espera, per fi vaig començar a sortir. Recordo perfectament com el primer que em van tocar va ser el cap. La millor sensació del món, el contacte de la pell per primer cop sobre la mare. Ara soc un pèl més gran i només per aquell dia 20/11/07 els ho dec tot als meus pares. Simplement gràcies per entregar-me una vida, papa i mama.

Blanca Alcolea_3r C EA 2A ensenyança Encamp

Parlàvem dels nostres problemes, de les nostres preocupacions i del que em passava durant el dia. Jo li deia quasi cada dia que no m’agradava tenir tanta feina, que no m’agradava que la mare em renyés per no netejar l’habitació, que tampoc m’agradava haver d’aixecar-me a les set del matí, entre altres coses que em passaven dia a dia. En canvi, ell em deia tot el contrari. Ell aconseguia canviar el meu humor cada cop que parlàvem junts. Veia les coses d’una manera més positiva. Normalment desconnecto molt quan parlo amb ell, però aquell dia vaig començar a plorar a llàgrima viva, vaig recordar que feia tres anys que havia mort.