Dia: 24 d'abril de 2023

Blanca Sacristán Puig_3r A EA Segona Ensenyança d’Ordino

Dos anys, cinc mesos i tres dies és el temps que fa que no et veig, el temps des del nostre no comiat. El temps ha passat com una nit de tardor que passo mirant com la pluja cau contra la finestra, esperant que el temps passi per recuperar-me. Passo el temps amb aquesta sensació, recordant el teu últim missatge: dient-me com et senties, dient-me que no et senties prou valuós per als altres, dient-me per què ho feies. Encara no ho entenc del tot, em consolo pensant que per a tu va ser el millor, sé que ja no estàs sofrint. M’agradaria abraçar-te i dir-te que per a mi eres suficient, que ho eres tot, que et necessito i que ets increïble.

Mariona Rayo Ribera_3r A EA Segona Ensenyança d’Ordino

Un dia normal el professor feia una classe qualsevol, la classe era avorrida i els alumnes estaven mig adormits. Fins que se’n va anar la llum. Un soroll es va generar dins la classe, però el professor continuava explicant el tema, cosa que va fer que tothom callés. De sobte va sonar un soroll molt fort. Els alumnes van començar a preocupar-se, i en no veure res, per la llum apagada, però sentir el professor que seguia explicant la classe, van callar i van seguir escoltant fins que va tornar la llum. Els alumnes van quedar mirant el terra sorpresos, ja que hi havia el professor desmaiat, però la seva veu seguia explicant la classe.