En la banqueta

Laia Martínez_4t  Col·legi Sagrada Família

Quan vaig arribar, jo era un tap de suro i, a més, sud-americà. Els meus nous companys parlaven tots català i jo no els entenia. Va ser molt dur integrar-me, però, a poc a poc i amb molt d’esforç, vaig aconseguir fer-me un forat en l’equip, i ara, per fi, soc aquí: sé que aquest partit serà decisiu per al meu futur. Si surto al camp, avui podré demostrar el que puc fer, podré començar una carrera fulgurant i em podré dedicar per sempre a la meva passió: el futbol. Ara és la meva, anuncien una substitució… Espero impacient que pronunciïn el meu nom… «Messi», sento dir. I continuo esperant en la banqueta. Potser al pròxim partit…

A les portes del cel

Jana Mitjana_4t  Col·legi Sagrada Família

Sento un so, em talla la respiració. Apago el despertador, que fa la mateixa melodia un cop darrere l’altre, sense pausa. Aquest so et perfora el cervell. Em frego els ulls, miro el mòbil i veig a la pantalla festa d’inauguració. Quedo estra-nyada, inaugura què? Ignoro aquest fet, em preparo com cada dia. Me’n vaig a esmorzar, no hi ha res, el món està en contra meu. Miro l’hora, uf ja puc estar corrent que si no, no arribo. Agafo el pany de la porta i sento el buit. Obro els ulls, estic als núvols, cada cop agafo més velocitat. L’aire em dona cops per tot el cos. No s’acaba mai, és infinit. La vida es redueix en un nom i un cognom.