Salvat pels pèls

ANDRE GROUX TRESCASTRO _3r A COL·LEGI MARE JANER

La meva creativitat es va esfumar i no hi vaig poder fer res. A l’escola ens van encomanar una tasca complicada: inventar una història per a la setmana següent. Els dies van anar passant i el diumenge al vespre se’m va ocórrer una idea fantàstica. Vaig passar-hi treballant bona part de la nit. L’estona de son va ser mínima. Gairebé inexistent. L’endemà arribava tard. Vaig carregar la motxilla i vaig sortir escopetejat. En arribar a classe ens van demanar que les exposéssim. No podia ser! En aquell moment, es va disparar l’alarma d’incendis. Dues hores més tard, en revisar l’estoig, no hi vaig trobar l’USB. M’havia salvat pels pèls.

2
2

Sempre he volgut tornar-hi

JAN PERONA VALLÉS_3r A COL·LEGI MARE JANER

Sempre que penso en l’àvia m’envaeixen records de la infantesa, com els passejos per la muntanya. Anava sempre amb mi perquè era amb qui millor s’ho passava, o això em deia. Anàvem a descobrir nous espais de la naturalesa, rius, boscos. Fent fora el fred, el seu cor envaïa el meu. Quan ja tornàvem cap a casa, ens esperava l’avi amb aquella xocolata calenta tan bona que ell ens feia. Quan hi penso, em venen al cap molts records, però aquest és únic. De moment, encara puc visitar-los, però d’aquí a uns anys segur que ja no. I em fa por esborrar alguns d’aquests moments tan màgics amb ells. Moments als quals sempre he volgut tornar.

2
1