Dia: 12 de gener de 2025

Pau Farré Marín_3r C COL·LEGI MARE JANER

Me’ls vaig trobar. Al costat de les escombraries. Semblaven nous. Vermells i negres. Ràpidament vaig pujar-los al cotxe i vaig posar rumb cap a Grau Roig. Aquell vint-i-tres de desembre feia molt fred. Els vidres estaven entelats. La llum del sol xocava amb l’intens blanc de la neu i m’enlluernava. Vaig arribar a les pistes d’esquí, em vaig posar les botes, els guants i el casc. Vaig agafar-los i vaig córrer cap al telecadira. Un cop vaig arribar-hi, vaig seure a la cadira i vaig començar a agafar altura. Vaig notar lleugeresa als peus. Vaig mirar a un costat i a l’altre. Vaig mirar-me els peus i aquells esquís havien desaparegut.

Sasha Vicente Furmanova_3r C Col·legi Mare Janer

Sortim de casa molt d’hora, armats amb ganivets i un cistell, confiats que avui ens menjarem el món i un bon remenat de bolets. Més ben dit, mon pare i jo tenim l’esperit de boletaires i de gran rivalitat. Ma mare està amb cara d’adormida i amb poques ganes, ni tan sols de caminar. Tot i que aquesta tardor molts boletaires tornen a casa amb cistells buits, el pare i jo no perdem l’esperança. Primera parada, ni un trist bolet ha tret el cap. Segona parada, això no pinta bé. La tercera és la bona? “Què són aquests barrets?”, pregunta ma mare. Apa! A deu passos del cotxe, dos rovellons, grans i sans, la proclamen la guanyadora del dia.