Dia: 5 de gener de 2025

SERGIO JIMÉNEZ GUITÉRREZ_3r B COLEGIO ESPANYOL MARIA MOLINER

Era una tarda certament especial. Estava estirada al sofà de casa mirant la final del mundial 2026, el partit de futbol entre Brasil i Argentina, a Montilivi. De sobte, el meu pare va entrar al menjador a veure el futbol amb mi, i de cop em va venir un pensament una mica estrany al cap: Brasil marcava un gol i l’estadi ple de gom a gom s’esfondrava per la gran bogeria dels espectadors. Justament li explico aquest pensament al meu pare i, instants més tard, Brasil marca un gol. Clavem els ulls al televisor esperant quelcom més. Tot seguit, veiem que les grades cauen com fitxes de dominó i regna el caos. 

PAU CARMONA MARCILLO_3r B COLEGIO ESPANYOL MARÍA MOLINER

Escrivim sense parar, amb tinta que no es pot esborrar, però sí oblidar. Busquem el sentit de per què escrivim, què emplenarà aquest espai en blanc. Per què l’hem d’omplir? Per què escrivim el que escrivim. Som els únics a l’univers que podem escriure? A les nostres primeres línies no sabem escriure molt bé, però anem guanyant experiència. El que molta gent perd és gaudir de cada lletra, cada espai. Escriuen sense pensar abans, donant per fet que el paper és infinit. Pensant que no importa, pensant què pensarà l’altre, o criticant-ne d’altres, sense aprofitar l’espai, però quan menys s’ho esperen: deixen d’escriure, sense abans…