La solitud és el millor, no creus?

DIEGO CALERO_3ème A LYCÉE COMTE DE FOIX

Era de nit, tenia mal de cap i no trobava el meu germà, se suposa que ja havia tornat del seu treball, però no estava enlloc. En sortir de la meva habitació vaig veure el meu gat mort, vaig quedar corglaçat. Sota el seu cadàver hi havia una nota que deia “sempre vaig preferir els gossos”. Tot seguit vaig buscar els meus pares, però… Estaven morts i també hi havia una nota, que deia “pares” qui els necessita? La solitud és el millor no creus?”. No podia creure el que estava presenciant. Estava paralitzat quan de sobte vaig ser apunyalat. Era el meu germà, tenia una mirada freda i penetrant i deia: La solitud és el millo

8
6

Món cruel

ABDE NNOUR LAGMARI_3ème A LYCÉE COMTE DE FOIX

On sóc, què hi faig aquí, el silenci és sepulcral, no veig a ningú, la solitud m’envaeix. Què sento? No pot ser! Per què hi ha tanta gent armada? No pot ser! Acaben de tirar una bomba al meu costat! Afortunadament he sobreviscut. Uns minuts després caic a terra, m’he desmaiat, no sento res, la meva vida queda aturada uns minuts. Em precipito en un món desconegut, desconnecto uns instants. De sobte em desperto. Estic viu. Què hi faig aquí? Estic envoltat de cadàvers, gent ferida, crits angoixants, plors desesperats… AJUDA!!  Ningú em sent, ja no tinc més forces! Algú em toca, sento l’última palpitació, l’últim esclat. Adeu, món crue

11
5