Dia: 22 de gener de 2025

ALBERT OSORIO RUBIO_3r A COL·LEGI MARE JANER

Em desperto. La muntanya m’acull amb el despertar del sol. Més de cinc ocells volant, dos muflons a la collada i un isard al pic. M’acosto a l’estany i veig dos truites. Cent metres més avall em trobo un pastor d’ovelles amb dos gossos d’atura i, a la seva dreta, un ramat de més d’un miler d’ovelles. I me’n vaig a la riuada de baix de la vall. Dos colors d’ aigua, una amb gran abundància de calci deixant les roques i troncs que cauen al riu d’un color blanquinós. L’altre riu amb grans quantitats de ferro. Baix del pic més gran d’Andorra hi veig un orri, abans en ple ús, ara és història d’un parc natural amagat. D’Andorra. 

MARINA MARQUÉS ROURA_3R A COL·LEGI MARE JANER

Cada nit, els llums brillen intensament, i el murmuri de la multitud em fa sentir viu. M’agrada l’adrenalina del moment, el soroll de l’aplaudiment que em fa vibrar. He après a fer trucs, a saltar, a girar; és el que se m’ha ensenyat. La gàbia, amb les reixes d’or, és la meva llar, però els records de la llibertat em persegueixen. Els nens em somriuen, em toquen, i jo els miro amb ulls plens de desig. Un dia, un petit em va deixar una joguina, un record del món exterior. Però quan la funció acaba, torno a la meva cel·la. Crec que demà la gàbia estarà buida; un altre crearà un nou espectacle. El meu cor s’atura amb la solitud. 

Caracteres: 694 | Palabras: 128 | Párrafos: 5 | Líneas: 15 /11 | Columnas: 1