Dia: 20 de febrer de 2025

Diogo Miguel Araujo Alves_3r B COL·LEGI MARÍA MOLINER

Passàvem jo i el meu pare amb el cotxe pel carrer a les onze de la nit. Vam veure una persona vestida de negre amb un noi que semblava tenir uns deu anys i que plorava. El meu pare va aturar el cotxe i va sortir a preguntar per què estava plorant. L’home de negre era força mal educat i li va respondre que no li interessava. Que no hi feia res, allà. Instants més tard, jo també vaig sortir del cotxe perquè la situació empitjorava per moments. Després d´uns quants minuts discutint vam decidir anar-nos-en i, quan el meu pare anava a entrar al cotxe, l’home de negre va matar el nen de deu anys. Era la viva cara de la mort. 

Jeison Ali Martínez Torres_3r B COL·LEGI MARíA MOLINER

La Marina, cada dia que tenia un dia dur, anava al seu lloc preferit: un racó amb poca llum a la muntanya. Sempre que hi anava ho feia acompanyada del seu millor amic, el seu gos. Ell era l’únic a qui li explicava les seves coses. Aquell dia, especialment difícil, hi havia anat per alegrar-se una mica, i va decidir explicar un parell d’acudits al seu gos. Sabia que ell no l’entenia, però igualment els hi explicava. La seva sorpresa va ser que aquell dia fins i tot la seva mascota va riure perquè l’acudit feia així: “L’altre dia vaig veure el meu gos perseguint una bicicleta. Tant de bo mai l’atrapi, perquè no sé com dimonis la muntarà.”