Dia: 26 de febrer de 2025

JÚLIA ZANÓN MAÑAS_3r A EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

El cotxe es va aturar al costat d’una carretera buida, on només se sentia el vent bufant suaument. Des del darrere, ell la mirava amb els ulls brillants, il·lusionat, com sempre que sortien junts. Ella va baixar, mirant el seu voltant amb certa tensió, i va obrir la porta del darrere, murmurant unes paraules, com si volgués tranquil·litzar-lo. Ell va saltar a fora, ple de confiança, movent la cua. Però quan es va girar, el cotxe ja s’allunyava. Va córrer rere el cotxe, confós, fins que es va aturar, esbufegant, sense forces. El vent li portava l’última olor de casa, una olor que se’n va anar lentament. El gos començava a sentir por. 

ADA AMIGÓ BOSCH_3r A EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Diuen que a l’escola t’ho ensenyen tot, però, on t’ensenyen a estimar? Qui et diu quines són les bones amistats i quines són les dolentes? Qui ens explica el dolor de l’abandonament d’una amistat que creies que era real, el dolor d’un cor trencat o simplement un dolor de soledat. Això no ens ho explica ningú. Si ho hagués sabut no m’hauria quedat, no m’hauria quedat sabent que era la teva última opció, que les teves promeses no eren més que paraules buides, que la nostra amistat mai va ser real. Ara ho entenc, entenc que les amistats no són sempre el que pensem o el que volem, i que la decepció pot venir de qui menys t’ho esperes.