Dia: 7 de març de 2025

Aileen Blanca_3ème I – Lycée Comte de Foix

Una nit, ja ben fosc, caminant pel bosc, la meva amiga i jo vam trobar una església i vam entrar-hi. Vam veure-hi un monjo, però, no era el típic ajudant d’un capellà sinó que era diferent i feia molta por. Ens vam asseure i no parava de passar pel nostre costat. Abans d’anar-nos-en, vam sentir un soroll estrident, ens vam espantar i llavors va arrencar a córrer cap a nosaltres. No sabíem què fer i ens vam amagar ràpidament dins d’una saleta contigua. Quan estàvem tancades allà, uns monjos van aparèixer esbotzant la porta. No teníem sortida, ens havien trobat. Ens van portar a un lloc molt estrany i llunyà. Van matar la meva amiga. 

Santiago Beltran_3ème I – Lycée comte de Foix

Estava cansat, notava que els braços no m’aguantarien gaire més i que probablement, a causa del fred, cauria i no aconseguiria complir el meu objectiu: pujar fins a dalt d’aquell cim gelat. Vaig seguir pujant i llavors vaig veure la cresta a pocs metres per sobre meu. Se’m va accelerar el cor, vaig mirar cap avall i vaig veure els meus companys bastant més endarrerits. Seria el primer a arribar, el guanyador, el millor alpinista. Però aleshores, vaig sentir el timbre de l’escola i, desanimat i decebut, em vaig adonar que no estava escalant una muntanya, com a la meva imaginació, sinó el simple mur d’escalada exterior de l’escola.