Dia: 18 de març de 2025

CHEYENNE SÁNCHEZ BAREA_3r C COL·LEGI MARE JANER

Detestava celebrar el seu aniversari. Els regals, la gent i els crits li feien més aviat nosa. Va sentir música i rialles. Van obrir la porta. Hi havia una festa sorpresa organitzada pels seus amics. Un nus a l’estómac l’incità a escapar, recordant els moments difícils de la seva recuperació. Intentava convèncer-se que havia  odiat el seu aniversari des de sempre, però, en realitat, sabia que havia començat a rebutjar-lo des que li havien diagnosticat la malaltia. Quan li van oferir el pastís i va veure els amics feliços ho va entendre: no havia de témer que fos l’últim aniversari, havia de celebrar que encara el podia festejar. 

ANDER DURÓ_3r C COL·LEGI MARE JANER

M’aixeco i saludo la meva mare, però ningú em respon. Em vesteixo i busco els meus pares, però la casa és buida; ni ma mare és a la cuina ni mon pare al jardí. Estic sol. Em començo a esglaiar una mica. Estic sol. Reviso cada racó, però no hi ha cap senyal de vida. Miro el telèfon, veig que no hi ha missatges. La solitud em fa sentir desesperat. Decideixo preguntar als veïns, però tampoc hi són. Torno a casa, cada cop més nerviós. Penso el pitjor. De sobte, recordo que avui hi ha reunió de veïns i em sento més tranquil. Passa un temps. El telèfon sona. Segur que són ells, però quan vaig a despenjar, veig que és el 112. Estic sol.