Dia: 25 de març de 2025

Dídac Espàrrach Domingo_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Me l’estimava molt, però ara… ja no puc… per un motiu molt profund. El mateix motiu que em va destrossar. Ell era bo, amable… el millor, però va passar allò. Per què va haver de passar? Precisament a ell? Era l’únic que m’importava de veritat, era la millor persona que vaig conèixer… Però la vida és així, no? La mateixa vida que t’ho dona tot, t’ho treu. Jo voldria estar amb ell i ja no puc, no ho suporto, crec que em rendeixo… No! Resistiré per ell perquè ho hauria volgut. No ho faré, no defalliré, ho superaré i no em rendiré mai. Fins que em trobi amb algú com ell… 

Ho faré per ell, ho faré per tu, ho faré per mi. 

CÒNRAD COMELLAS CAPILLA_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

–La vida és una peça melòdica, una peça melòdica que no saps quan acabarà. El final, vulguis o no, sempre arribarà, i mai no saps quan. 

–Avi, la meva vida és també una melodia? –Sí, cada dia l’escolto, pensant en aquells moments tan bonics que vam passar. –I avi, la teva quan acabarà? Per poder escoltar-la. –No ho sé, però no et preocupis que la meva nota final, està per arribar, així podràs escoltar-la al meu costat. 

–D’acord, avi… L’avi plorava per la mort del seu net, abraçat als records desitjava que sonés la seva nota final per gaudir amb ell d’una melodia eterna i compartida.