Dia: 28 de març de 2025

JOSEP M. FERNÁNDEZ MOYA_3r A COL·LEGI MARE JANER

Soc a casa i m’escriu. Contesto i em diu que vol parlar amb mi. Quedem i seiem en un banc proper. Comencem a parlar. M’explica que no se sent a gust amb mi i que ho vol deixar. Insisteixo a arreglar-ho. Els nervis em guanyen. Començo a plorar. Suplico. Parlo. Miro i ploro més. M’ignora, em diu que no la molesti més i se’n va. Segueixo pregant-li que torni. Es gira, torna i em fa un petó. Em diu que no vol parlar més amb mi. Que no em vol ni veure. Em mira foscament i em pega. M’insulta i marxa sense dir res més. Penso. Reflexiono i decideixo no tornar a parlar amb ella. M’ofego. Em desmaio i em desperto a l’hospital.

JANA FLINCH PALAU_3r A COL·LEGI MARE JANER

Aquell dia va ser l’última vegada que vaig tocar l’avi.  Era un home bondadós i honest, que sempre et deia coses bones. Aquell dia va callar. Vaig anar a veure’l com cada dia. El notava estrany, però els pares em van convèncer que tot estava bé. En veure’l tombat i respirant amb dificultat, em vaig posar a plorar desconsoladament. M’hi vaig apropar, li vaig fer una abraçada i  li vaig dir a cau d’orella: “Avi, mira’m, obre els ulls”, esperant que ell, com sempre feia, em donés una resposta dolça i tranquil·litzadora. Però no, no va dir res. No va tornar a respirar. Ara farà un any de l’últim alè de l’avi. De l’últim “t’estimo”.