Un cop i prou

Thais Clavaguera Tomàs_3ème C Lycée Comte de Foix

Una nit, vaig anar a un concert dels anys vuitanta. Em vaig trobar a un noi, que em va cridar l’atenció… Em vaig aturar, jo volia aconseguir el seu número, però també el seu cor. A l’arribar a casa, em vaig afanyar a comprovar els possibles missatges d’aquell xicot. Esperava tant rebre alguna notícia seva, però les setmanes passaven, i cap notificació d’ell m’arribava. Durant dues setmanes, tres setmanes, un mes… cap resposta. Abandono. Massa il·lusions per un noi a qui només he vist un cop a la meva vida. Una nit, un concert, un noi i un número de telèfon, tantes coses i tan inútils. Millor la música abans que els nois.   

Als 50 anys…

Jana Faria_3ème C Lycée Comte de Foix

Als 50 anys moltes dones volen tornar enrere, tornar a ser joves com als 25 o als 30 anys. Algunes decideixen maquillar-se i semblen dones de circ, pallassos de tant de maquillatge que porten. Altres van a buscar “la poció màgica” en aquells metges que injecten productes a canvi de molts diners i acaben semblant les dones de “Picasso” amb la cara completament desfigurada, el nas, les orelles… Poden perdre el cabell i la seva suavitat amb tants productes. I acabar amb cabells blancs. Val més quedar-se amb les arrugues i acceptar el pas del temps que no pas córrer darrere el temps, és el que li dic sempre a la meva mare.