Dia: 24 de juny de 2025

KILIAN CAPARRÓS_3ème B Lycée Comte de Foix

És un esquiador (el Kilian) que estava esquiant amb els seus amics: Gael, Max, Gabriel i Martí. Baixaven ràpid per les pistes, una per una, revolt rere revolt, salt per salt… El que es feia molt llarg i pesat eren els arrossegaments, però després gaudíem al cent per cent. El Gael feia side-flips, el Martí (el boig, esquiava amb boina) inventant-se figures i caient quasi sempre, el Gabriel, el seriós que no volia anar ràpid i dient: “aneu amb compte”, el Max que controla tot i anar ràpid, i jo el que vol saltar lluny i alt. Però no va sortir com es volia…  Vaig caure superfort i… em vaig despertar. Havia caigut del llit.

CRISTIAN GIL RODRIGUES_3ème B Lycée comte de Foix

Cada vegada que tinc un imprevist al matí, migdia o a la nit, sento que estic on la vida vol que sigui. Unes torrades calcinades, un canvi de roba per la caiguda del cafè matutí, etc. Tant les situacions quotidianes com a les incontrolables. Com els embussos de trànsit o els accidents automobilístics. He desenvolupat aquest sentiment després de salvar la meva vida anant 20 minuts més tard a la feina. Va ser un setembre… El dia del famós atemptat. Jo era un dels nous treballadors d’aquell famós dia del 2001. Era precisament la meva segona setmana a les torres bessones. Vaig poder veure l’apocalipsi davant meu.