Dia: 6 de juny de 2025

ALÍCIA DE HARO ARP_3r A COL·LEGI MARE JANER

Esquí i pilota. Noto l’aire a la cara, la velocitat augmenta, la neu s’enganxa als esquís, el sol donant-me a la cara, els girs amb forma de essa cada vegada tornant-se més petits, fins que em poso en posició de xus. Salto… Corro… L’herba humida, faig una segada, l’aigua esquitxa, les dues acabem a terra, m’aixeco, recupero la pilota, corro, regatejo, la passo, xuta, gol! Noto la manta d’hospital, he tornat a néixer. Obro els ulls, no recordo res, penso en tot el que ha pogut passar. Miro els meus pares, tenen els ulls humits i no tenen bona cara. Només pot haver passat una cosa: em miro les cames, les noto, però no les veig.

ÀLEX CRIADO_3r A COL·LEGI MARE JANER

Recordo les vacances d’estiu amb la família. Fèiem un trajecte llarg. A la meitat del camí, vam sentir un soroll. No sabíem què passava. El cotxe va començar a derrapar i en un obrir i tancar d’ulls va passar tot. De fons sentia el típic xiulet de les pel·lícules. Vaig sentir una veu que preguntava per mi. No sabia qui era. Vaig acabar d’obrir els ulls i es veia fum, i darrere del fum hi havia els meus pares. Per sort tots estàvem bé. Dins de tot el que ens podria haver passat, ens va passar el menys greu. Ens vam recuperar. Ara, uns anys després, encara recordo aquell viatge com si fos l’últim. Ara els viatges ja no són iguals.