El futur decidirà

HÉCTOR FERREIRA PARDELL_3r B COL·LEGI MARE JANER

Era l’últim dia i el vam passar junts. Vam anar al cinema i al parc. Però res ens feia esborrar de la memòria el que passaria l’endemà. El Martí havia de marxar a la guerra. Una guerra que no havia decidit i l’havia de fer seva. El vaig acompanyar fins a l’aeroport. Vam estar junts fins a l’últim moment. Ens vam acomiadar amb un petó i se’n va anar. Mitja hora després, encara no podia assimilar el que acabava de passar. En arribar, vaig agafar la nostra foto de casament i la vaig abraçar amb totes les meves forces. El record és ben viu, encara. Aquests dos anys no han pogut esborrar-te. Continuo escrivint-te. Què serà de tu? 

Et recordo

Clara Silva Revert_3r B COL·LEGI MARE JANER

Petita Puça, em coneixes des que vaig néixer, encara que no eres meu, eres dels avis (que eren els meus veïns de sota). Hem viscut tants passeigs com aventures junts. També has passat per dues mudances, la dels avis i la meva. Hem anat a fer sopars tots junts. Has conegut la meva germana petita, has vingut a tots els meus aniversaris, a l’últim i inoblidable tretzè (un aniversari increïble gràcies a tu. Sé que els pròxims no seran el mateix). Hem anat a la muntanya, ens hem quedat a casa d’altres a dormir… Ara fa un any que vas marxar a un lloc desconegut per al qual ningú està preparat. Mai t’oblidaré petit amic de quatre potes.