Dia: 30 de juny de 2025

MILAN BACHRATY BARTLETT_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

Dos amics i un dia solejat, un hivern amb brisa i neu pols, esquís encerats i amb ganes d’esquiar. Vam pujar al telecadira i ens vam menjar una barreta de cereals de xocolata. Era el dia perfecte per fer el salt, una pedra que volíem saltar des que érem petits, però mai ens hi havíem atrevit. Gràcies a la neu pols, tova i profunda, era el moment de saltar. El batec del meu cor s’accelerava, en aquell moment vaig deixar de pensar, vaig remar cap al buit i em vaig sentir lleuger com una ploma, els braços es van convertir en ales i em vaig sentir lliure, un somni fet realitat. Prou d’imaginar, prou de pensar, ara és hora de saltar!

JAN RIBÓ CEREZA_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

Una vegada vaig sentir el timbre de casa i vaig rebre unes roses, no sabia si era per la desgràcia que algun familiar hagués mort o per l’alegria que la persona de la qual estic enamorat me les hagués enviat. Vaig decidir alegrar-me i pensar que era aquella noia de la qual estava enamorat, ja que l’últim cop que ens vam veure vam parlar junts de floristeries. Dies després, vaig rebre la notícia que el meu cosí havia mort feia alguns dies. Anant cap a la cerimònia, i amb un ram de flors per al meu cosí, vaig veure aquella noia rossa d’ulls blaus de la qual estava enamorat, que em van comunicar que era la meva cosina llunyana.