Dia: 4 de novembre de 2026

GABRIELA TRINDADE_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX

Quan vaig obrir els ulls, no sabia on era. Semblava un túnel molt fosc: no veia res, només un llum que anava i tornava lentament. Al cap d’uns segons vaig sentir un soroll i em vaig apropar amb cautela, quan de sobte una pedra molt gran va caure, després dues, després tres, i aviat van començar a caure moltes pedres al meu voltant. Vaig sortir corrent sense saber on anar, no em podia quedar allà. Vaig trobar un tren abandonat i, tot i sentir un fred intens, vaig entrar-hi. Dins, un senyor molt alt, d’uns dos metres, amb una màscara aterridora, es va girar cap a mi, i vaig començar a córrer desesperadament, buscant una sortida que no veia. 

LIZ LEAL_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX

Ja coneixem la porta que obrim cada dia, la que ens permet entrar i sortir de casa. Hi ha vegades que ens costa girar el pany i necessitem l’ajuda d’un pare o d’una mare. Totes les portes de casa poden portar a un lloc especial, on guardar records del passat, bons o dolents. Les portes poden ser diferents: amb finestra, altes o petites, i algunes amb entrades per a un gat o un gos. Poden ser de colors diversos com blau, negre, groc o molts altres. Quan volem estar segurs i protegits, tanquem la porta. Però hi ha moments que no s’obre i necessitem ajuda de fora. Fa por, però quan la travessem, tot és millor, i guanyem més confiança.