Anna Isla Mateu_3rB EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO
Aquest matí he estat mirant aquelles fotos en què surts i s’he m’ha escapat aquella llàgrima de ràbia, impotència, tristesa de saber que no tornaràs mai. Saber que per molt que ho vas intentar no ho vas aconseguir, veure que cada vegada recordaves menys i t’anaves apagant com una llum, que et costava més saber què et passava i per què. I aquell va ser el moment de dir-te que no estaves sol, que estaria amb tu fins al final d’aquell trajecte, però no dient-te això se solucionava tot i cada vegada t’afectava més perquè sabies que arribava el teu moment, quan tot perdia el sentit. I va arribar el moment de dir un “fins aviat”.