Artemii Suprunenko _3ème C Lycée Comte de Foix
En la meva passejada quotidiana del matí, vaig veure un noi en un canal. Anava ben vestit, amb pantaló negre, samarreta de quadres i sabates blanques. En la seva cara es podien llegir emocions: estava trist, amb patiment i dolor. Tenia la cara fosca i freda. El seu cos estava en l’aigua congelada. Però també tenia traces d’alegria. Estava mort. Vivia amb el seu pare ric, que treballava molt. És per això que no tenia possibilitat de fer coses amb ell. Amb el temps, ja no sentia amor pel seu fill i havia començat a maltractar-lo. Després d’uns anys d’aquesta vida, va decidir suïcidar-se. Està content que tot hagi acabat. Està lliure.