Mares que no necessiten paraules

Agnès Font Puy_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
Recordo quan jugava a futbol. Jo era l’única nena de l’equip, els companys em criticaven perquè m’agradava aquest esport. Em deien que anés a la cuina que ho faria millor. Cada dia, quan sortia de l’entrenament, plorava. Recordo que un dia vaig arribar al camp i tots els alumnes van començar a tirar-me pilotes. Entre ells van començar a riure. Aquell mateix dia la professora va notar que jo no tenia ganes de jugar, ja feia temps que s’havien acabat. Em va dir: “Estàs bé?” No vaig contestar. Recordo que un dia amb molts núvols, volia dir-l’hi tot, però no podia. Després, algú em va tocar l’esquena, una mà amb un gest suau i afectuós…