Aroa Andaluz Ribera_3r C Col·legi Mare Janer
En aquells moments l’únic que em passava pel cap era “mort”. No tenia cap altra idea de com havia arribat allà. No tenia paraules per descriure aquell lloc, però jo sempre havia volgut morir i allò era el que més s’hi assemblava. El fet de trobar-me aïllat, sense ningú que es rigués de mi constantment va fer que el meu cap comencés a plantejar-se si m’agradava viure en aquell lloc totalment buit. Passaven hores i hores, cada vegada tenia menys forces, però sense trobar-li fi a res vaig començar a córrer com un boig, així tal vegada podria sortir d’allà, fins que un soroll pertorbador m’envaí a poc a poc i, per fi, vaig obrir els ulls.