Julieta Vega_3ème H Lycée Comte de Foix
Passen els dies i res no ha canviat. La majoria del temps penso què podia haver passat si no hagués passat això. Potser tot el que m’està passant no és més que un somni. Recordo aquell dia que estava amb la meva mare i vaig sentir un soroll semblant a una capa de gel trencant-se. Vaig mirar les meves potes fredes d’os polar bebè i vaig veure que estava assegut en un iceberg. Vaig començar a cridar amb totes les meves forces, però la mare continuava el seu camí. No em sentia. Va ser en aquell moment quan em vaig adonar que mai tornaria veure-la. Vaig decidir estirar-me completament, perquè sabia que anava a la deriva.