CARLA CUITO ROSAS_3r E EA SEGONA ENSENYANÇA D’ordino
Era de nit, ja havíem arribat. Encara no ho assimilava. Podia tornar a començar la meva vida… Molt millor: reconstruir-la. Estava superil·lusionada. Vam arribar. En aquell moment, tots vam córrer cap a terra ferma. Estàvem orgullosos de poder deixar enrere tot el dolor. Hi havia una llum que il·luminava tant que no ens deixava veure. Pensava que era alguna mena de benvinguda d’aquell estrany país. Algú s’apropava. Una silueta negra em va parlar en un idioma estrany que no vaig entendre. Em va donar un cop. Vaig caure. I darrere meu, tots els meus companys. Moments següents, ja tornava a estar al meu país d’origen.