Laia vilalta gonzalez_3r COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA
A l’entrada la veig. Allà, asseguda de cara a la finestra. M’assec al seu costat, les seves mans agafen una tassa de te calenta. Els seus cabells blancs es van movent amb l’aire que entra per la finestra de l’habitació. No cal que li digui res, sé que està esperant que comenci la història de nou. La història que ens ha mantingut units tants anys, una història d’amor incondicional, la nostra història. Li agafo la mà i començo a llegir, una vegada més, les paraules que van fer que ens enamoréssim. Però sempre penso que l’amor és com un fantasma, tots parlen d’ell, però pocs l’han vist de veritat.