Aida Romero_2n C Batxillerat SANT ERMENGOL
El metge va sortir de la sala, em temia el pitjor, després d’aquella llarga espera que no parava de turmentar-me. En veure la seva expressió, vaig comprendre que ni tant sols els metges podien intervenir en el que ja era evident. Només quedava l’espera i una lleu esperança. Vaig notar una gran fiblada de dolor quan els metges ho van confirmar, encara no m’ho creia del tot, no ho havia assumit, la meva ment buscava desesperadament l’esperança. En el moment que vaig prendre la decisió no era conscient de tot el dolor que això comportaria. Els dies eren llargs, res canviava aquell buit ara ple de records.