Àngela Wyllie_1r bat. artística EA BATXILLERAT
És de nit, gela, sento un calfred que, de mica en mica, es va traslladant fins als punts més íntims del meu cos. Neva. Tinc por. Estic sola dins un immens boscatge ple d’eminents arbres i plantes mai vistes abans. Percebo que estic lluny de la meva llar, de la meva família. Estic trista, Tinc el pelatge sòrdid, xop, i la neu fa que tingui les potes brutes, mullades. Estic desorientada. No sé on anar. Camino fins que em canso. M’amago entre els arbres i busco l’escalfor del meu cos. M’aixoplugo com puc. Sento estranys sorolls que surten d’arreu. M’espanten. Ploro. Abaixo el cap i una llàgrima cau a terra. M’han abandonat.