Patricia Rodrigues_1r Batxillerat INSTITUT ESPANYOL
No entenc res; què fa tanta gent aquí, mirant-te, mirant-me, abraçant la mama, plorant, cridant. Què fa tanta gent, què fan? Jo no ploro, no em surten les llàgrimes, em fa gràcia veure’t així vestit, sembles un cambrer; només et falta l’ampolla de vi a la mà. Te’n recordes de la nina que em vas regalar? Aquella nina que deies que s’assemblava molt a mi, amb els cabells rossos, els ulls marrons, i amb aquell vestidet tan maco? Avui, l’he trobada sobre el meu llit, amb una carta, però la mare m’ha dit que després la llegiríem juntes. Apa, papa, obre els ulls! T’estic parlant… Mira’m quan et parlo… Mira’m com sempre has fet!